dimarts, 14 d’octubre del 2008

"Dutxes" de gats


Des d'avui, la Marianna s'incorpora a l'equip de redacció de Blog in the Yuesei. Aquest és el seu primer missatge:

Quan una dona americana està embarassada, és costum que les amigues li organitzin una mena de festa que s'anomena "baby shower" (també hi ha la "bridal shower", abans del casament, una espècie de comiat de soltera). En aquesta celebració, les amigues i parentes de la futura mare es reuneixen per portar regals a l'embarassada. Si heu vist "Shrek 3", us sonarà el moment en què la Blancaneus regala un nanet a la Fiona. Aquella escena representa una "baby shower". Ara deu fer un mes llarg vaig participar en una "shower", però atenció! Era una "cat shower". Ja sabeu (i si no ho sabeu, us ho explico) que els americans adopten els animals domèstics. Són part de la família fins a tal punt que els meus alumnes els incloïen a l'arbre genealògic com a germans! A vegades, fins i tot en parlaven abans que dels tiets o dels avis... Entendridor, oi?

Doncs bé, tornant al cas de la "cat shower", una companya de classe va decidir adoptar una gateta i, després de fer tots els tràmits, pagar la taxa corresponent, demanar permís al propietari del pis on s'està (i altra cop abonar més taxes) i esperar un parell de setmanes, finalment se la va poder endur a casa. L'endemà de l'arribada de la nouvinguda, la Lindsay, la mare novella, ens va convidar a casa seva. Evidentment, la gateta va rebre tota mena de regals: ratetes de peluix, làsers, llaminadures per a gatets, etc. La festa va anar més o menys així: vam arribar, vam fer veure (almenys jo) que ens desvivíem per veure la gateta, vam fer les preguntes de protocol (s'enyora?; menja bé?; no està molt primeta?; se li han curat ja els punts de l'esterilització?; com es diu?...), vam donar els regals i la resta de la vetllada (tres o quatre hores més) la vam dedicar a parlar de la gata. Les altres convidades de la festa, totes mares d'animals, van poder aconsellar la mare primerenca en temes tan diversos com quin és el millor menjar, com se'ls han de cuidar les ungles, com evitar que s'enfilin a tots els mobles i si s'ha de permetre que dormin sobre el llit o no. No va ser la celebració més interessant de la meva vida, ho he de dir. Però va ser un bon exercici per conèixer més a fons la idiosincràsia del poble americà.

Nota: el Romà i jo estem convidats a un concurs de disfresses de Halloween per animals. No ens disfressarem, no. Ja us en farem una explicació.

Foto (feta pel Romà): Un gran salt del "Chico", el gat preferit de la Lee, mare de família felina numerosa (en té cinc en total).

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Que bo que bo. Bé us informo, (encara que potser ja n'esteu assebentats, que el govern tripartit està preparant un avantprojecte de llei, el qual hi ha alguns articles força curiosos. Un parell d'articles, ho he sentit aquest matí al Cuní, mentre feia campana, que volen obligar per llei a les femílies que tinguin fills adoptats que els ho diguin quan facin 12 anys, o sigui que a partir de que facin 12 anys, els pares estan obligats a "informar" als seus fills que han estat adoptats, en fi....!
L'altre també d'aquest avantprojecte, és que, volen incloure en aquesta llei, que les feines domèstiques, han de ser repartides entre la familia, o sigui que estem apanyats!!Potser vindran a fer una inspecció de repartiments de feina....

En fi, que d'aquí 10 12 anys la Marianna haurà d'anar a casa d'aquesta amiga, i ajudar-la a veure com li diu a la seva gata "adoptada" que ho és!!!jejeje

Molta sort, fins aviat!!
Que vagi bé el "carnaval"!!!

Salut, see you!

L'illa dels monstres ha dit...

ostres, llegint el títol del post me pensava que es parlaria de gats a la dutxa! però bueno, la cosa ha resultat encara més interessant... després no m'estranya que surtin gats que hereden mansions. jo vull ser un gos nord-americà!!!

Anònim ha dit...

ja diuen que hi ha gent per a tot i els americans en son un exemple, des de que vas començar el blog que no t'havia deixat cap nota de visita i cada dia que penges quelcom nou, em sorprens més de la vida l'altre costat.

Anònim ha dit...

Pobre Cuati, la nostra gateta es una sense papers, del tot il·legal, aixó que va neixer a casa.
Ara vosaltres no podeu pas ser menys, si tots els vostres amics tenen fills gatets em sembla que us ho haurieu de plantejar seriament i agafar responsabilitats.
Mo

Anònim ha dit...

Pobre Cuati, la nostra gateta es una sense papers, del tot il·legal, aixó que va neixer a casa.
Ara vosaltres no podeu pas ser menys, si tots els vostres amics tenen fills gatets em sembla que us ho haurieu de plantejar seriament i agafar responsabilitats.
Mo

Jordi Arrufat ha dit...

La dèria pels animals domèstics no només és típica dels nord-americans, és comuna a tot el món anglosaxó. No hi ha bona casa que s'aprecïi al Regne Unit que no tingui gos o gat.