Qui avisa no és traïdor

Hi ha gent que no suporta les festes populars. No les toleren; les odien, les detesten, les abominen. Cada celebració és com un àpat massa abundant mal paït. És una indigestió cumulativa que es manifesta en frustració i recel contra aquells que celebren les festivitats amb alegria.

Si la festa detestada és del tipus de l’11 de setembre o la castanyada, l’individu amb fòbia a les celebracions populars només s’ha de refugiar a casa, tancar porticons i persianes, i apagar la televisió el dia assenyalat. Ni se’n farà ressò. Ara bé, si la festa és un Halloween a l’americana, res que pugui fer no impedirà que s’hagi d’encarar amb manifestacions de la festa durant mesos dia sí dia també. No és una exageració: des de finals d’agost les botigues ja preparen la campanya de la festa dels morts; les fraternitats i sororitats (grups d’estudiants) plantifiquen carbasses a les portes de les cases ja a principis d’octubre; els centres culturals organitzen concursos de buidar carbasses i caramelitzar pomes, projeccions de pel·lícules de terror o competicions de videojocs de por... És a dir, la festa de Halloween és ben present a la cultura americana des del moment que comencen les classes fins al moment de pronunciar l’últim trick or treat (“malifeta o llaminadures”, l’expressió que utilitzen els nens quan van a recollir caramels de porta en porta).

Deia que certes persones tenen aversió a manifestacions culturals del tipus de Halloween. Pel que sembla, a més, una d’aquestes persones ronda per Urbana-Champaign. Us preguntareu com ho sabem. Doncs perquè ara deu fer un mes obria portada del diari local la notícia que s’havia trobat un anònim en un dels lavabos de la biblioteca de la universitat. L’autor de la nota avisava que la nit de Halloween (aquest divendres) dispararia algú al carrer Green, que és el carrer que travessa el campus de la universitat de cap a cap, i que és el carrer que mena a casa nostra. També confessava que havia disparat un cotxe la setmana anterior a Champaign (cosa de la qual realment la policia tenia constància) i descrivia les característiques de l’arma que utilitzaria, suposo per allò que la gent pot voler saber “de quin mal ha de morir”...

És possible (com pensa el Romà) que no sigui res més que un intent maldestre d’aconseguir que es cancel·lin les classes, però això de moment no ha passat i la policia ja ha enviat un parell d’emails col·lectius alertant de l’amenaça i recordant que cap lloc és prou segur. Es recomana que ningú dugui disfresses que incloguin armes de joguina per no contribuir a augmentar el pànic i que tothom sigui tan previngut com pugui. I es queden tan amples. Només els faltava afegir un have a happy Halloween and enjoy the shooting! (“passeu un bon Halloween i gaudiu del tiroteig!”).

Crec que l’únic remei és disfressar-nos mentalment de creients i resar per no ensopegar, de camí cap a casa, amb cap tarat armat fins a les dents i amb ganes de passar comptes.

Foto: Divendres passat ens van donar carbassa... i la vam buidar!