Tu i la teva parella esteu al sofà. Mentre es cou el dinar, us heu anat acaramelant i la cosa ha anat pujant de to... Quan esteu en plena feina, sentiu un soroll de claus, i al cap d'un segon s'obre la porta i entra un grup de persones, amb total impunitat, i es queden embadalides observant l'escena. L'únic que podeu fer és incorporar-vos ràpidament en una posició una mica més digna, mentre dieu "passin, passin, que veuran el piset". No ens ha passat, però això que he explicat no seria cap disbarat.
L'altre dia vam rebre una carta de Barr, la nostra immobiliària. Ens avisaven que, a partir de l'1 d'octubre, cada dia a les dotze del migdia poden venir a ensenyar el pis. Tenim contracte fins a l'agost de l'any que ve, però una de les seves clàusules innegociables és que poden entrar al pis quan els roti, sense avís previ. De fet, la carta és una mera formalitat. Sí, com ho sentiu, és un acte de cortesia... :-D No necessiten cap excusa per agafar les claus que tenen allà, anar cap a casa teva i entrar-hi qualsevol dia a qualsevol hora. No és que siguem llogaters d'una immobiliària despietada, i que hagin posat aquesta clàusula en lletra petita i escrita amb suc de llimona en un cantó dels contractes. És la pràctica habitual als Estats Units (almenys, en aquest estat...) L'any passat la Marianna va trobar-se amb mitja dotzena de visites de possibles futurs hostes, i això que va renovar el contracte al novembre! I això sense comptar les que van fer quan ella no hi era...
En tot això, només hi ha un avantatge. Si s'ha de fer una reparació al pis, no cal que concertis una hora que us vagi bé als dos. Els avises i quan els va bé vénen els operaris a arreglar-ho (evidentment, a càrrec de la immobiliària). Una altra cosa és que ho facin millor o pitjor. I és que la faraònica millora de la nostra banyera va necessitar una desena de visites, i encara es van deixar de collar dues peces de les aixetes. A part d'això, els hem enviat una llista de millores que necessita el nostre pis. I quan vinguin a ensenyar-lo, tindran guerra... Ens estem plantejant posar una nota pels possibles visitants que vinguin a veure el pis. Els direm les reparacions que hi ha pendents, i també que a la seva pàgina web la immobiliària diu que solen venir a arreglar-ho en un parell de dies, i que els vam avisar fa dues setmanes. De moment, per si de cas, les dotze és l'hora dels Teletubbies: ben mudats i sense obscenitats... 8-)
diumenge, 5 d’octubre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
i si no ets a casa i et roben alguna cosa¿?o és que en aquesta hora has de ser sempre a casa, crec que és un abús...
amb lo bo que son les sales per dormir a les universitats i lo dolent que es viure a casa no¿?quina pua!!!
plantejat d'anar a viure a la uni tiuu!!jeje
SAlut i sort a les 12!!!
Romà fes un llibre, pren nota de tot....va que riurem , aixó promet jajaja
Qué fuerte que fuerte! Home ho trobo una mica putada tenir gent per casa voltant. Amb l'important que és l'intimitat casolana.
Encara no he paït el teu post...si estiguessis escribint des de la URSS fa 25 anys encara ho entendria.....
Com diuen els venedors d'armes al Grand Theft Auto IV "Stay safe, stay second amendment". Posa't un rifle a casa dalt del sofá cortesia de Charlton Heston and his friends i fes respectar la teua intimitat i propietat privada, a per ells que són pocs i ianquis!!
Jo vaig estar uns 8 dies a principis d'estiu per Pensylvania, New York, Massachussets i el DC i en vaig tindre prou però lo teu és heroic, ànims i a escriure sovint!
Tot tombant pel blog del David Fernández he tingut l'agradable sorpresa de descobrir que has marxat als EEUU. Desitjar-te molta sort en aquest nou repte professional.
Josep Baiges
Moltes gràcies Josep!! De moment estem tenint sort, i encara no ha irromput ningú (almenys mentre hi erem nosaltres...) Deu ser que amb això de la crisi la gent no està per pisets :-D
Ei Romà!! Ens varem creuar un dia per Santa Tecla a Tgn i jo que només et vaig dir adéu. Anava distreta i acompanayada... Després vaig pensar, però tia que el Romà està vivint a l'altre costat de l'Atlàntic... Doncs, res que em va saber greu no dir-te res més que un adéu. M'alegra saber que sabrem de tu per aquest blog. Així que ànims i a escriure, així ens mantens informats.
Salut!!
Cati
Publica un comentari a l'entrada