diumenge, 18 d’octubre del 2009

Excuses de mal pagador

Això és el que ens ofereix la Universitat per no avenir-se a signar un contracte digne per als Teaching Assistants (estudiants de màster i de doctorat que ensenyen a la universitat). En posts passats, ja havíem parlat de moltes coses que els americans no fan com nosaltres, i una que hem après darrerament i que ens ha xocat molt és que és perfectament legal treballar sense contracte. De fet, la majoria de gent no en té i, a més, quan accepten una feina, han de firmar un document on s'especifica que se'ls pot acomiadar en qualsevol moment sense previ avís. Que bonic, oi? Aquesta seguretat de trobar feina... i saber que no cal que la caguis perquè et fotin al carrer, sense indemnització ni un trist adéu.
Doncs bé, els TAs de la University of Illinois som uns privilegiats, o ho érem, perquè fins al 15 d'agost teníem contracte. Però ara ja no en tenim. Des de l'abril, el GEO (sindicat d'estudiants-treballadors) està en negociacions amb un comitè de la universitat per revisar el contracte. Els nostres representants són estudiants com nosaltres, voluntaris, que s'han hagut d'educar i fer esforços terribles per presentar un contracte digne. La universitat ha rebutjat totes les propostes i ha redactat un nou contracte en què no se'ns garanteix que ens paguin la matrícula (que val uns $40.000 per a un estudiant de fora l'estat), inclouen una clàusula per poder-nos acomiadar quan ells vulguin sense tenir-ne cap motiu, ens congelen el sou a $13.340 pels 9 mesos que treballem (que és $3.000 menys del que la universitat estima que un estudiant es gasta durant el curs), i proposen pagar-nos en espècies. O sigui, la universitat pot decidir pagar-nos en blat de moro, o en “dragon dollars” (dòlars de drac, que els estudiants poden fer servir únicament a les cafeteries de la universitat), com a la University of Illinois at Chicago. A part d'això, no contemplen cap de les nostres peticions, i s'excusen dient que, clar, estem en temps de crisi. Bé, alguns potser sí, però la universitat no, que ha rebut rècord de donacions privades per, precisament, afrontar aquests moments econòmics difícils.

Ja ho veieu, no escrivim més perquè estem en plena lluita obrera. Graduate Employees Unite!