Sales de becaines a la universitat

Imagineu-vos que estem al campus de la URV. Hi ha un edifici sencer de les dimensions de la planta baixa de la facultat de Lletres i, majoritàriament, està al servei dels alumnes. A dins us hi trobeu (entre moltes altres coses) no un, ni dos, sinó tres espais que tenen com a única funció el repòs dels alumnes en les seves hores mortes. S'hi està de puta mare: climatització, moqueta, i una trentena de còmodes sofàs i butaques. Alguns estan ocupats per un únic alumne, estirat amb els peus damunt del sofà (com es pot veure a la imatge). Tot i això, els mobles estan intactes. L'estat és impecable. L'únic desgast és el del pas del temps. Entres dins, i tothom està en silenci. El nivell de so no supera mai el murmuri. Alguns estan treballant amb l'ordinador en silenci, i altres dormint amb la bossa al costat (a la imatge, uan mor taim), deixant-la a l'abast de qualsevol que passi per allà. Evidentment, això no és la URV ni cap universitat catalana. És l'edifici de la Union de la Universitat d'Illinois i, sí, és pública. I tot això passa sense que hi hagi cap segurata enlloc, ni tan sols a l'entrada de l'edifici, ni del campus (de fet, és difícil de saber on comença i acaba el campus). Reflexionant-hi, em vaig adonar que això seria impossible a Catalunya:

Suposem que tenim l'espai, els recursos i la voluntat dels gestors de destinar-los a això. A no ser que hi hagués un Robocop en cada un dels espais que tingués la missió de garantir que es respectessin aquestes regles, seria impossible que les complíssim. Donat el nostre índex d'hores petades, imagino que les sales estarien sempre a rebentar. Hi hauria les típiques discussions de "és que aquests estan ocupats!!". A ningú se'ns passaria pel cap de dormir. Tampoc ho aconseguiríem perquè estaríem fent xivarri i rient. I si ho aconseguissim, vindria algú a despertar-nos amb un "perdona, és que no hi cabo". Si posessim els peus sobre el sofà, el de davant ens cridaria l'atenció, mentre dibuixa al posabraços un cor amb les inicials d'ell i la seva parella; el símbol antinazi; l'estelada; o culs, polles i conys. Perquè, evidentment, al cap de quatre dies els sofàs tindrien estrips, rascades, i quilos i quilos de tinta :-D