"Com és que no parles quasi mai castellà amb la Marianna?", li va preguntar un dia el Doug (Douglas) a la Lee. Ella és una companya de classe de la meva xicota, que està estudiant aquí un màster en lingüística espanyola -vol fer un doctorat en romàniques, però primer ha de passar pel tub-, i el Doug és el seu xicot. "És que ella no se sent espanyola, se sent catalana", va contestar-li. "De veritat? Això és fascinant!", va respondre.L'altre dia vam anar a la biblioteca pública d'Urbana. És una passada, plagada de sofàs, ordinadors i, evidentment, llibres. Hi treballen unes 75 persones, i té més d'un miler de visitants diaris. No està gens malament per un poble de les dimensions de Cambrils... A més, està en el lloc 21 en el rànquing de les 6.000 biblioteques públiques americanes.
Mentre la Lee i la Marianna estudiaven a baix, i jo me les enginyava per poder veure l'Espanyol-Barça per l'ordinador, el Doug va pujar al pis de dalt a a fer "un petit projecte de recerca". Al cap d'una estona, va baixar amb el full que es veu a la foto, per sorpresa meva i de la Marianna. Us he de confessar que jo no sóc nacionalista (això és una altra història: en resum, em sento molt més pròxim a la identitat catalana que a qualsevol altra i m'ofenen els atacs deliberats contra ella, però em considero ciutadà del món i no crec en les fronteres). La Marianna es queixa i diu que tampoc, que ella és independentista (o en tot cas nacionalista funcional). Però el cas és que a tots dos ens va fer moltíssima il·lusió, i ho hem penjat al menjador. Sí, ja ho hem vist, hi ha dues faltes a "lluita" i "perd", però és una mera anècdota comparada amb el gest. Hauríeu d'haver vist les nostres cares en el moment de rebre el regal, devien ser semblants a les que féiem quan els "reixus macs" ens donaven caramels a les mans.
:-D
12 comentaris:
alguns americans s'escandalitzarien al veure que l'estelada està inspirada en la bandera cubana!!
Nen! com us va?
ja tornu a ser catalana! como no, m'he fet un fart de dir a París que sóc Catalana i no espanyola. Els hi va això de preguntar d'on és la gent de fora.. sobretot en ambients "erasmus"
com tens el tema del master? jo divendres tinc l'altre reunió del documental. Ja t'explicaré
Ser independentista és un sentiment, una necessitat, .. i llegint aquest blog, tot i no compartir el teu ideal, hom se sent un xic més català... Salut.
Que bo, m'encanta lo q expliques al bloc! jaja! i la columna de color verd m'he rigut molt!
(per cert, mentre escric això son les 2 de la matinada alli i en teoria vatros esteu sobant..)
Pos nem bé si nem perdent les 'lluties'. On n'aconseguirem de noves... jeje. Molt bé, molt bé. Veig que estàs transmetent el sentiment patriotic català per arreu del món. Això és bo, així la gent ens entendrà millor. Però al tanto! Ja s'han sentit veus d'algun partit polític de dreta que diu que: "Cataluña està haciendo germinar cultivos de nacionalismo radical fuera de su comunidad autónoma, usando el viejo truco del viage para ver a el conyugue". Al tanto... ens vigilen... pq ens temen...
Ale a cuidar-se!
PD: Visca el Reus Deportiu! Campió del món d'hoquei patins!
Sí senyor, vaig veure lu del Reus Deportiu al Mundo Deportivo (evidentment en un titolar petitet...), i me'n vaig alegrar moltíssim. Felicitats a tots els reusencs i als que, com jo, s'hi senten vinculats.
I sí, ja he vist per aquí titolars a "The World", "The Reason", "Antena Three" i "Telefive" que adverteixen sobre la nova reminiscència de nacionalisme terrorista batasú islàmic i polanquista que hem encetat... :-D
Maestrooooo!!!! Quina alegria veure que et vas fer el bloc! Et seguiré la pista! ;)
¿¿¿L'espanyol-Barça???? No ensenyis als americans com es roba un partit ja en saben prou xDDD
Ei!
no coneixia el blog!
ja m'aniré passant
sort pels EEUU i no fagis anar molt la "e" que es notarà que ets del Camp
ah !! i si et pregunten que d'on ets, tu orgullós que de Mont-roig del Camp
salutacions des de Reus
Vinga tiet Bumà, no t'estovis tu ara amb 'topicazos florelais' com els de ciutadans del món... Tingues ben present que quan els gossos de l'imperi (i de l'imperiet espanyol) encara no sabien bordar nosaltres ja érem una nació! Ben alta, ben dreta i ben sola, noi.
Publica un comentari a l'entrada