dimarts, 11 de novembre del 2008

Obama's Eleven



Ens imaginàvem que tard o d'hora hi hauria referències de la victòria de l'Obama a les sèries d'humor, però no fins a aquest extrem... La nit després de les eleccions, vaig posar Comedy Central, on començava South Park. Vaig tenir una sensació de déja-vu quan vaig veure que l'inici del capítol era la versió en dibuixos animats del discurs que el president electe dels Estats Units havia pronunciat unes 20 hores abans, amb alguns retocs. Però només va ser el començament d'un capítol realment tronxant i molt sorprenent tenint en compte la immediatesa de les referències. Suposo que ja devien tenir embastades dues versions diferents depenent de quin candidat guanyés, o simplement veien tan clara la victòria del candidat demòcrata que el dia anterior només els va faltar afegir la part del discurs.

Després de dirigir-se als seus simpatitzants, l'Obama se'n va sol al seu despatx i allà s'hi troba el seu rival a les eleccions. "Senator McCain?", diu. "Senator Obama?" respon. Al cap d'uns segons, al guanyador se li escapa el riure, i es comencen a partir la caixa els dos junts (al video, a partir del 3:30) perquè han complert el primer pas de la seva missió. I es que a partir d'aquest moment es destapa una trama en què McCain, Barack i Michelle Obama, Palin, i alguns dels seus respectius assessors formen part del mateix equip. Emulant George Clooney, Brad Pitt, Matt Damon i companyia a Ocean's Eleven, el seu objectiu és una joia valorada en 210 milions de dòlars i per accedir-hi només es pot fer des d'un passadís que connecta amb la Casa Blanca (Per cert, només amb anuncis de televisió Obama s'ha gastat 205 milions en la campanya... :-D).

La trama transcorre en paral·lel a una altra (la que em va agradar més), on es mostren reaccions desorbitades dels simpatitzants d'un i altre candidat. Els primers organitzen tal bacanal que els nens petits truquen a la policia per queixar-se del soroll, i els segons es refugien en una mena de búnquer pensant-se que després de la victòria d'Obama s'acabarà el món. Us adjunto el vídeo YouTube de la primera part del capítol. Si us animeu a veure'l sencer, també hi ha penjades les altres dues parts. És en anglès, però algunes imatges i expressions no necessiten traducció. Resumint, una obra d'art tenint en compte la immediatesa, la crítica àcida i, sobretot, el fart de riure que ens vam fer.

dimarts, 4 de novembre del 2008

Sí, ha pogut

Deu del vespre, una cervesa en una mà, un tros d'empanada argentina a l'altra, i bona companyia. Tots els ulls centrats al televisor, que mostra el compte enrere per anunciar el que sembla inevitable. Les meses dels darrers grans estats es tanquen i es veu un gran titolar: Barack Obama, president electe dels Estats Units. El "Yes we can (sí, podem)" s'ha fet realitat. La victòria ha estat aclaparadora segons el sistema electoral d'aquí, on el que compta és en quins estats guanyes i el seu pes electoral (338-156 ara mateix). Però en realitat la diferència en vots totals ha estat mínima (52%-47% ara mateix).

Ens sentim lleugers, conscients que estem vivint un moment històric i que ho estem fent al rovell de l'ou, a només dues hores del quarter general dels demòcrates: Xicago. Que d'aquí uns quants anys els llibres de text parlaran d'això i podrem dir que nosaltres estàvem allà. "La feina del meu pare no va ser en va", diu orgullosa Bernice King, la filla de Martin Luther King, envoltada per una multitud enfervorida de seguidors del primer president negre dels Estats Units. Com diu la portada del Periódico, "Ja no és un somni". En un discurs ben emotiu, Obama ha cedit aquest instant tan especial com a resposta a tots aquells incrèduls que encara qüestionaven el somni americà: tot és possible aquí. Sabem que potser les coses seguiran igual, però sí que hi ha motiu de celebració: no només han escollit un negre, també el candidat que ha demostrat tenir més sentit comú. No en necessitarà gaire per superar el llistó del seu predecessor, però sí per afrontar els temps que vénen.