Un exercici recurrent en aquest blog, i en els meus mails d'aventures als EUA, ha estat subratllar les coses dels americans que ens sorprenen, o bé perquè no les fem, o bé perquè les fem de manera molt diferent. El primer any de ser aquí, ja vaig escriure sobre Sant Valentí. I avui, dos dies després de l'efemèride, m'he rellegit aquell mail que vaig enviar. M'he sorprès en adonar-me que pocs dies després del Sant Valentí de fa dos anys hi va haver una massacre a la Northern Illinois University. La coincidència no és que aquest any també s'hagi celebrat el dia dels enamorats, sinó que hi ha hagut un altre episodi de violència universitària, aquest cop no per part d'un alumne.
Però, de fet, jo avui no volia parlar-vos d'això, sinó d'una comparació que fa dies que fem amb el Romà. El tema que ens ocupa avui és, doncs, els medicaments. Una cosa que em va xocar molt tan bon punt vaig arribar va ser que tots els supermercats tenen secció de farmàcia. I quan dic secció de farmàcia, vull dir que hi ha un apartat on t'atén una persona (suposadament formada) i et despatxa el que sigui que t'ha receptat el metge. Però també vull dir que hi ha passadissos dels supermercats les postades dels quals contenen medicaments, que pots agafar com qui compra una rajola de xocolata o uns mitjons.
La cosa potser no hauria de ser tan sorprenent, però si combinem l'accés lliure a una gran quantitat de medicaments amb el bombardeig constant a la tele d'anuncis d'aquestes drogues, el còctel està a punt! En cada tall publicitari, un o dos anuncis són de medicaments: antidepressius, anticonceptius, remeis per l'asma, per les al·lèrgies, per la hipertensió, etc. El millor és el moment en què llegeixen els possibles efectes secundaris: invariablement, acaben dient que aquell medicament augmenta el risc de suïcidi. I jo em dic: quina panacea! Això sí que és curar totes les dolences d'arrel.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Hola des de Dublín!
Aquí a la illa de la pluja i els núvols també tenim aquesta secció de medicaments als supermercats... A mi també em va sorpendre molt quan vaig arribar ara fa 3 anys... A Irlanda tothom s'auto-medica, potser es perquè per anar al metge has de pagar i avans de que et clavin 50€ per la visita doncs et compres al super el que et sembla que et pot anar bé.
Salutacions!
Be, suposo que aixó es un dany colateral menor per la mentalitat dels americans. Es la llei de la supervivencia, només els mes forts, valents i guapos tenen cabuda als grans Yuesei
Vaja, m'esperava una mica més d'aquest blog però veig que és el típic discurs anti-americà de qui no coneix gens aquella cultura i aquella societat però s'afegeix a la crítica fàcil i tonta que extraurà comentaris d'admiració i d'assentiment per part de nosaltres els europeus que ens sentim tan modèlics i tan superiors als americans.
No sé a quin país viviu però la diferència entre això que dieu d'Irlanda i dels EUA i el que tenim aquí és simplement que allà ho tenen més barat i que nosaltres paguem com tontos a un gremi que té el monopoli de vendre medicaments. Els medicaments que es poden comprar al super en aquests països són els mateixos medicaments que et donen aquí a les farmàcies sense recepta i sense preguntar-te res.
Quina és la diferència? Doncs que aquí paguem el doble pel "luxe" que ens els despatxi una persona en comptes d'agafar-los nosaltres mateixos. De medicaments que tenen possibles efectes adversos i que es venen sense recepta n'hi ha un munt.
Si us plau, siguem una mica més crítics amb nosaltres mateixos. Tot i l'estereotip de l'americà patriòtic i fatxa amb accent de Texas, en això els americans ens guanyen als europeus. Són molt més crítics amb la seva pròpia cultura que nosaltres i no és que no tinguem un munt de coses criticables. El que passa és que estem tan ocupats en mostrar la nostra superioritat sobre els americans que no veiem les nostres pròpies vergonyes.
Hola Anònim! Vaja, m'esperava una mica més d'aquest comentari però veig que és el típic que es llegeix un post i fa la crítica fàcil i tonta sobre el blog, per sentir-se modèlic i superior als que l'escriuen.
Jo no sé a quin país vius, però nosaltres en fa 6 que vivim als Estats Units. Si t'haguessis pres la molèstia de llegir-ne més hauries vist que en aquest blog hi ha moltes coses que admirem dels Estats Units i que en fer la comparació amb Europa i Catalunya en sortim mal parats.
Vaja, m'ofèn una mica que assumeixis que sóc un home. No hi havia l'opció de 'anònima' i per tant he escollit 'anònim' però sóc dona i visc als estats units des de fa 15 anys. A Cleveland, OH, per ser més exacta i estic casada amb un americà. Mireu, no és qüestió de fer un concurs a veure qui coneix més els Estats Units o qui s'ha passat més temps aquí.
He de disculpar-me pel meu to si us ha ofès. De fet, la meva reacció havia estat provocada més per un dels comentaris (l'altre anònim) que pel que diu el vostre posting. Veure que la gent diu coses així com "Be, suposo que aixó es un dany colateral menor per la mentalitat dels americans." i es queden tan tranquils/il·les em deixa sempre amb el dubte de si he de plorar o riure. Si a Catalunya algú digués una cosa així com "Bé, suposo que la condemna a presó d'una dona que ha estat violada per tenir relacions sexuals fora del matrimoni és un dany col·lateral menor per la mentalitat dels musulmans", la gent se li tiraria a sobre i el/la titllarien de racista, intolerant i no sé què més. En canvi, sents a la gent dir les bestieses més grans que he sentit mai sobre els americans i ningú es molesta ni tan sols en qüestionar-ho.
El posting no és tan simplista com el comentari d'aquest anònim però peca una mica del mateix, per més que hagis estat 6 anys vivint als EEUU. Si m'estiguéssiu parlant d'armes, no tindria res a dir però quan dieu que "pots agafar [els medicaments] com qui compra una rajola de xocolata o uns mitjons" sou molt poc crítics amb la vostra pròpia societat i esteu promovent aquesta mena de pensament simplificador i maniqueista envers tot allò que és americà. Repeteixo el que ja vaig dir al posting anterior: a les farmàcies espanyoles et donen sense preguntar el mateix tipus de coses que pots obtenir al passadís del supermercat als Estats Units.
Personalment preferiria que hi hagués més control sobre aquestes coses però si em donen a escollir prefereixo mil vegades trobar un medicament al supermercat pagant 3 vegades menys que comprar-ho a una farmàcia a Espanya. Sempre es critica als Estats Units per ser capitalistes però a Espanya hi ha el pitjor capitalisme de tots. Les farmàcies tenen el monopoli per vendre un cert tipus de producte i se'n aprofiten per fixar els preus i obtenir un marge de benefici exagerat. Els bancs i caixes estan controlats en molts casos per familiars i amiguets dels polítics en el poder i la oposició, fan el que volen i reben milions d'euros que tothom sap que s'esfumaran i que mai seran retornats. Ah, i una cosa que aquí als Estats Units no es creu ningú: si no pots pagar la hipoteca, el banc se't queda la casa i a sobre li deus tot el que encara no has pagat al banc. Si tu et mors, els teus fills encara hauran de pagar al banc cada euro que encara queda per pagar. Vaja, l'autèntic somni del capitalisme més salvatge. I en un país així la gent se sent tan superior als americans i parlen de "danys colaterals menors per la mentalitat americana".
Ah, un parell de petits detalls. L'index de suïcidis als Estats Units és considerablement inferior al de països com França o Belgica on crec que no es venen medicaments als supermercats. Per tant, a banda sortir més barats no sembla que això creï un problema sanitari. L'altra cosa és que crec que és una mica exagerat dir que en cada tall publicitari hi ha un o dos anuncis de medicaments. Potser aquí a Cleveland és diferent. Els anuncis varien molt de zona a zona i de ciutat a ciutat. És cerc que n'hi ha (per cert, també a la TV espanyola i catalana) però tants, tants no surten. He estat a altres parts dels Estats Units i tampoc em sembla que la cosa sigui com dieu. No us estic dient mentiders ni molt menys. Simplement que aquestes petites exageracions promouen aquest anti-americanisme simplista i ignorant del nostre país que per mi resulta una mica penós.
Hauries d'estar ofesa amb tu mateixa perquè ets tu que has cregut que assumia que eres un home. Si hagués dit "Hola anònim!" sense majúscula llavors encara... Si haguessis firmat "Totxana" hagués dit "Hola Totxana!" i si haguessis firmat "Melindro" doncs hagués dit "Hola Melindro!". Has estat tu que has escollit "Anònim" quan a l'apartat "Nom/URL" haguéssis pogut posar-te "anònima" o fins i tot "anònim/a".
Parlàvem de coses que "ens van xocar" quan vam arribar. Quan diem que pots agafar medicaments "com qui compra una rajola de xocolata o uns mitjons" no estem sent poc crítics amb la nostra societat ni estem promovent res. Estem relatant un fet que ens va sobtar. Pots agafar literalment dels estands uns mitjons i un antidepressiu, anar a la caixa i comprar-ho. Hi ha gent a qui li semblarà bé que es pugui fer així i hi ha gent a qui no li semblarà bé. En cap moment diem que es pot agafar així qualsevol medicament. Anteriorment ja hem explicat que també hi ha una persona que despatxa receptes, com es fa a una farmàcia, i després diem que hi ha accés lliure "a una gran quantitat" de medicaments, però no a tots.
El tema de les farmàcies és opinable. Entenc la teva posició. Jo personalment prefereixo pagar més i que el benefici se'l quedi el llicenciat i la seva família, que pagar menys i que se'l quedi el senyor Walmart, Walgreens o CVS a canvi de que el llicenciat cobri una merda. Entre un "gremi" i una gran multinacional, jo sempre gremi. Però ja dic, això és una opinió totalment personal.
Ara no mirem la tele, però no exageràvem quan dèiem a l'època en què vam escriure que se'n feien un o dos a cada tall. El que ens va xocar no van ser els anuncis d'Aspirines, que també n'hi ha a Catalunya. El que ens va xocar és veure repetidament anuncis de, com diem al text, antidepressius, remeis per l'asma, etc. que, en la nostra modesta opinió, no s'haurien d'escollir basant-se en criteris de màrqueting. I sobretot ens va cridar molt l'atenció anuncis d'antidepressius que entre els seus efectes secundaris hi havia "pensaments suïcides..." Si creus que amb això exagerem i estem promovent un anti-americanisme, doncs respectem la teva opinió. Tampoc no és que estiguem aquí en missió diplomàtica.
Ens parles també dels bancs i caixes i de les hipoteques a Espanya i Catalunya, i que "en un país així la gent se sent tan superior als americans"... Jo crec que estàs criticant simplificacions i al mateix temps tu estàs generalitzant. Amb aquest blog i amb la societat europea/espanyola/catalana. Precisament crec que la gran majoria d'espanyols i catalans ens n'adonem que tenim un sistema financer i hipotecari de merda, corrupte, xupòpter i insensible com el que més. I que alguna gent, especialment ara, no és que no se senti superior als Estats Units, és que es mor de ganes d'anar-hi i se sent inferior a Burkina Faso (amb tots els respectes per Burkina Faso).
En definitiva, crec que no t'has de prendre tot això tant a la valenta. En aquest blog parlem dels Estats Units i la gent critica algunes coses dels Estats Units, i la mateixa gent potser després va a altres blocs i tira per terra altres coses d'Espanya i Catalunya posant els Estats Units com a model. I hi ha alguns fanàtics europeus anti-americans igual que hi ha alguns fanàtics americans anti-europeus.
Una abraçada cap a Cleveland!
Publica un comentari a l'entrada