Balanç de la primera setmana (i el cap de setmana)

Dimarts passat començàvem les classes. (Dilluns vam tenir festa, perquè era el dia de Martin Luther King Jr). Dimarts, doncs, va tocar tornar-se a llevar d'hora, agafar carpetes i llibres, i cap a col·le falta gent. El balanç que en faríem és que, com sempre, haurem de llegir molt, però, novetat d'enguany, també haurem de mirar moltes pel·lis! I això ens alegra, perquè és molt sa no haver-te de sentir culpable quan t'apoltrones davant de la tele amb intenció de no aixecar-te'n fins ben bé dues hores després. Aquesta innovació es deu, d'una banda, a un curs de cinema lusitanobrasiler (meu), una trampa -agradable- amagada darrere el títol “Gramàtica avançada portuguesa” i, de l'altra, a una classe de literatura del centre i la perifèria espanyols (del Romà), o, en altres paraules (les meves, és clar), de metròpoli i colònies. Entre “Soldados de Salamina” i “A dona Flora e seus dois maridos”, també llegirem sobre fonologia basca, sobre fonologia no basca, sobre l'activitat dels cervellets humans mentre parlem, sobre teoria i crítica literàries i sobre literatura llatinoamericana del segle XIX.

Es preveu un semestre enfeinat, però, per no estrebar-nos massa ara que encara estem en fred, aquest cap de setmana hem estat de relax. Divendres vam sopar amb amics en un bar estil americà, d'aquests d'hamburgueses i patates rosses. Direu: “Clar que ha de ser americà, perquè esteu a Amèrica”. Però és que no és pas gaire comú anar a sopar a llocs americans aquí. És molt més freqüent que les celebracions o festes per oblidar els deures es facin o bé en cantines mariatxis (com hem fet fa una horeta) o en restaurants pseudoitalians on es pot sucar pa amb oli d'oliva, exquisidesa com cap altra per als americans. Dissabte tampoc no ens vam estar de res. Al migdia, vam convidar l'Olatz, la nostra amiga basca, a dinar a casa per veure el Barça i l'Athletic; i al vespre vam anar a casa el Doug i la Lee a jugar a jocs de taula. Tot plegat, un cap de setmana rodó... si no fos per aquests remordiments que ara no ens deixaran dormir. Apa, ens n'anem a llegir.