En blanc i negre

Dormir, jugar al Catan, quedar amb amics, jugar a la play, comprar regals, netejar la casa (!), cuinar, mirar la tele, anar a menjar fora, mirar la paret, dormitejar al sofà, sortir a fer el got, triar el que llegim, fer les maletes... De cop i volta, tenim unes ganes boges de fer totes aquestes coses, sí, sí, fins i tot de netejar! Bé, de fet, només jo en tinc ganes, de netejar; el Romà, ni parlar-ne. I és que quan arriba la setmana d'exàmens i t'has de confinar a casa, llegir sense parar, escriure sense parar, sentir-te culpable si t'encantes amb facebook o fent-te el dinar (= uns entrepans o un sobre màgic, està clar), i tot sabent que els terminis avancen més ràpid que tu, et sents una mica atabalat. Abans no te n'adones, els treballs ja estan impresos, grapats i a punt d'entrega, però el període grisíssim entre “Merda, queden dues setmanes. He de començar a escriure ja!” i “I ara què faig amb tant temps lliure?” és com la gola del llop. Ara mateix estem creuant la glotis. Ah, ja ha nevat!