divendres, 11 de setembre del 2009

Saint Tornem-hi!


Que no haguem escrit en tot el sant estiu (des de finals d'abril, de fet) té certa justificació, perquè si aquest blog es diu “Blog in the yuesei” és perquè escrivim des del EUA, no des d'un altre lloc. Ara bé, que en tot un sant mes no haguem dit ni ase ni bèstia... Això ja són figues d'un altre paner.

Per esmenar l'error, faré un resum del més important que ha passat des que vam arribar la primera setmana d'agost. Bàsicament, els conceptes clau d'aquest mes són: xafogor, caos domèstic, desordre acadèmic, baralles amb el propietari del pis, festes i rebombori, Farmville i GRIP PORCINAAAAAAAAA!.

Xafogor: El Midwest americà deu ser la regió que amortitza millor els termòmetres. Entre estiu i hivern, recorrem tota l'escala, d'extrem a extrem. El cos no ho agraeix.

Caos domèstic: Oh que bé, un pis nou de trinca... sí, que bé: la rentadora tenia una fuita d'aigua que ens va costar 15 dies de no rentar roba i tot el terra inflat i aixecat. No teníem tamborets ni bústies (ni internet!!), l'extractor no xuclava, les manetes de l'aixeta promovien l'anarquisme i el menjador era com una sala VIP per a grills. Això va portar a...

Baralles amb el propietari: després de demanar amb bones paraules, suplicar, cridar histèricament, i amenaçar, vam aconseguir que ens ho solucionessin tot (extractor pendent) i que ens tornessin $50 del lloguer... Bé, i que a mi (Marianna) em coneguin tots els treballadors de la immobiliària i esbufeguin quan em veuen passar la porta.

Desordre acadèmic: En començar el curs, ens vam adonar que el Romà estava matriculat com a estudiant de màster de periodisme i jo, de llicenciatura de psicologia... Això es va solucionar sense sang, per sort. A part d'això, el Romà ja ha passat dues nits dormint poquíssim perquè no s'ho atrapa (això la tercera setmana, senyors!) i jo perdo el temps entre classe i classe perquè no m'adapto a l'horari nou, gaudeixo fent deures d'estadística (llastimós!) i enyoro (però poquet) ensenyar català.

Festes: No tot havia de ser dolent. A hores d'ara ja acumulem un bon reguitzell de festes: de benvinguda (dues del departament, una del sindicat d'estudiants-treballadors), de la inauguració de la casa que s'han comprat el Doug i la Lee i de l'aniversari de l'Iker (filòsof català). També hem protestat en un parell d'ocasions per aconseguir un sou digne i millor assistència mèdica (no vulgueu saber què ens passaria si tinguéssim un atac d'apendicitis...).

Farmville: Qui colló s'inventa aquestes coses tan addictives?! Ho dic seriosament: Facebook és una amenaça latent per al meu progrés acadèmic. Ja està, ja ho he dit.

De grip porcina, no n'hem tingut, però segons els càlculs de la universitat, 1 de cada 3 estudiants l'haurà patida abans de nadal; així que ja ho tenim coll avall. Oink oink.

I ara que ja hem trencat el gel, procurarem tornar a escriure ben aviat (i.e. abans de doctorar-nos).


P.S. També ens hem comprat un cotxe i tenim GolTV. També tenim una marmota al pati de darrere. I una planta que forma part d'un projecte de neteja mediambiental (o sigui, ni idea de què fot) que fa un soroll de nassos. I dues esglésies a menys de 100 metres de casa. I una botiga de productes internacionals on venen formatge de Maó, oli d'oliva lleidatà, nocilla turca boníssima i pistatxos destorrats.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Això de la botiga de productes internacionals... no té preu!! Ara bé, segurament tot deu ser car, no? Res idò, salut i resistència, al·lots! Quines aventures, que viviu, per les amèriques... pobreeeets!

Marianna ha dit...

Formatge de Maó: $16.99 la lliura (=454g)
L'oli de Lleida: uns $30 l'ampolla.
Saber que els productes catalans tenen tanta projecció: no té preu.

Anònim ha dit...

No tenc paraules... és molt car, això! Vos deu convenir més dur sa maleta ben plena. Clar que no sé si això deu ser possible. En fi, sou es meu ídols!

I per celebrar Santa Maria... de moment no ho tenim clar. Per ventura sortirem a sopar fora, que mos agrada massa! Però sí que és cert que a ca meva això des aniversaris passava ben desapercebut... I jo, amb uns morros de pam, que volia celebrar es anys perquè totes ses amigues ho feien... (Sense veure que era sa primera passa cap a s'espanyolització! Ara ja som de cada vegada més apàtrida -encara no del tot, eh?-).

Saluteta!

Anònim ha dit...

Ei... i que no heu fet cap festa per celebrar la diada ( no m'atreveixo a posar la data) es clar que aquí potser es delicte celebrar alguna cosa en semblant dia...
petonets

J. O. Kubika ha dit...

Moltes felicitats per sobreviure a la gimcana del nou semestre però, molt especialment, per haver contractat GolTV ;-) Aquesta temporada tenim sort (sempre que els problemes tècnics ens respectin les retransmissions). A més de GolTV, ESPN Deportes (432) donarà també una colla de partits de la lliga: ahir l'estrena del camp de Cornellà-El Prat. Per cert, cal que el Madrit jugui al camp de l'Espanyol? I jo que pensava que amb el nou estadi els pericos tenien alguna possibilitat...

J

Ig ha dit...

Bones històries!!!jejje!!!que tingueu un bon semestre, bé que us vagi molt bé i fins aviat!!!

PD:Romà, je tinc la teva camiseta de RF!!!!parlem d'enviar-te-la¿?

Arç Asensio ha dit...

De totes les coses que expliqueu, jo em quedo amb la dels grills. A mi que m'agrada tant capturar sargantanes, llengots i cuques de tota mena, no em puc ni imaginar l'histerisme de la Marianna pel fet d'haver de compartir el saló de casa amb una colla d'insectes amb antenes que no paren de fer cric-cric. Ja, ja, ja.