ATENCIÓ LECTORS: Absteniu-vos de llegir els que ja us vaig taladrar amb la notícia via Facebook/mail. Perill de "Pfff joeeer que pesadet el nen amb lu del master!!" :D
Senyors, hi haurà Blog in the Yuesei per estona! Almenys, per dos anys més. La Universitat d'Illinois m'ha acceptat per començar el curs que ve un màster en Literatura Espanyola i Estudis Culturals. No només no hauré de pagar matrícula, sinó que a més em pagaran un sou amb què poder viure. A canvi, donaré tres hores de classe de català o de castellà a la setmana (Pel bé dels meus alumnes, espero que català.. :D). Seré el que li diuen un Teacher Assistant.
Això significa que per fi ja sé el que serà de la meva vida els propers anys. Ha costat moltes gestions i molt patiment per la incertesa de no tenir ni punyetera idea de què seria del meu futur immediat, però ha valgut la pena. Evidentment, a la Marianna l'han acceptat pel doctorat (no en vaig dubtar ni un instant) i a més li han donat una beca, o sigui que de moment l'oncle Sam s'està portant de perles amb nosaltres. Aquests dies estem buscant una casa per llogar per l'any que ve, que pagarem amb el nostre pla Marshall particular :D
3 comentaris:
Caram, tornareu a casa carregats de quartos i fets uns indians! Ja hem començat a compondre els primers acords de la vostra havanera amb la guitarra de la mama. I la culpa, no cal dir-ho, serà com sempre dels americans.
No saps lo molt que me'n alegro!!! Ja t'ho vaig dir per mail, però t'ho dic ara: ENHORABONA!!!!
P.D. La setmana que ve em caso!!! UuuuoooH! Ja us enviaré fotuus del casorii! jiijijiji!
Us enyorarem a la boda... sniiif! ;)
Jajajaj ja tinc ganes d'escoltar aquesta Havanera-Metal, Arç. Que vagi tot molt i molt bé, Anna. Quina ràbia no poder ser-hi!
Publica un comentari a l'entrada