divendres, 13 de març del 2009

Espanish is isy


Em ve molta gent al cap, de fet, quasi tothom que conec. Però quan vaig pensar en la penya que es partiria el cul de riure quan s'assabentés que estic fent classes de castellà vaig recordar el Javi de l'institut, a qui en els descansos entre classe i classe li vaig deixar anar perles com "aún no he dinado" o "me sabe grave". No era la meva primera mostra de fluidesa amb el catanyol. La meva família sempre em recorda el cop que vaig rebatejar la "naranja" com a "toronja". Fa poc he descobert que a sudamèrica a l'aranja (el "pomelo") també li diuen "toronja", o sigui que de fet o no anava tant mal encaminat o la meva ocurrència va traspassar fronteres...
El cas és que qui ensenya català a la universitat és la Marianna, i a part que només hi ha vuit alumnes ho fa amb tanta passió que per aquí no hi trobaria via de negoci. Mireu si els hi agrada que volen crear un grup de conversa. Això és força comú aquí, sobretot pel que fa als idiomes: Els alumnes agafen la iniciativa i es reuneixen formalment un dia a la setmana per reforçar els coneixements adquirits sobre qualsevol assignatura, ja sigui creativitat publicitària, física quàntica, o català. Si al final la cosa arriba a bon port jo m'he ofert per dirigir el grup (sense ànim de lucre).
De moment us deixo aquí l'anunci per si sabeu d'algun americà que visqui prop de Xicago i vulgui aprendre castellà. He anunciat el servei amb cartells i flyers, però la competència per l'audiència és molt gran i al cap de dos o tres dies ja estaven tots sepultats per altres anuncis. També ho he penjat en alguns llocs d'Internet. De moment, però, l'únic que he rebut són missatges intrigants que d'una hora lluny fan tuf de Spam i altres de gent que, en una única frase, deia que estava "interessada en ajudar-me a mi" ¬¬ Però gràcies a les gestions de la Marianna, dilluns començaré a ensenyar a un alumne d'aquí que aquest estiu viatjarà a sudamèrica amb els Peace Corps, un grup de voluntariat. Mentre no arriben més ofertes, em sento com el Jerry McGuire, amb un únic client ("Enséñame la pasta!", "Ayúdame a ayudarte!"). I, com ell, m'estic volcant al cent per cent a que les classes que li faci a aquell tio siguin la hòstia. A veure si puc fer que el tio acabi plorant i dient-me que sóc el seu "embajador del quan" :D
Per qui no recordi què és el quan, és això: http://www.youtube.com/watch?v=X0fizqifumk

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Sí, té collons, del "toronja" (i no cal que busquis excuses per sudamèrica) a professor de castellà!

Difícil que et pugui enviar algun client des de Mont-roig, però segur que aviat en tindràs més.

No vaig comentar el teu escrit anterior, però va ser molt bo veure en portada la foto del Tao Pai Pai a Mundo Deportivo, comparant-lo amb el Pinto.

bajoqueta ha dit...

jajaja jo també en solto cada una en castellà... però si m'hi poso encara ho faig prou bé :)

Unknown ha dit...

Mikel: Jjajaj... encara no havia vist aketa portada!

Bajoqueta, a jutjar per la puntuació del WordChallenge, ho fas molt molt bé... :D

Arç Asensio ha dit...

Bumà, t'has etivocat: no es diu Jerry McGuire. Es diu Rayo McQueen!