dimarts, 4 de novembre del 2008

Sí, ha pogut

Deu del vespre, una cervesa en una mà, un tros d'empanada argentina a l'altra, i bona companyia. Tots els ulls centrats al televisor, que mostra el compte enrere per anunciar el que sembla inevitable. Les meses dels darrers grans estats es tanquen i es veu un gran titolar: Barack Obama, president electe dels Estats Units. El "Yes we can (sí, podem)" s'ha fet realitat. La victòria ha estat aclaparadora segons el sistema electoral d'aquí, on el que compta és en quins estats guanyes i el seu pes electoral (338-156 ara mateix). Però en realitat la diferència en vots totals ha estat mínima (52%-47% ara mateix).

Ens sentim lleugers, conscients que estem vivint un moment històric i que ho estem fent al rovell de l'ou, a només dues hores del quarter general dels demòcrates: Xicago. Que d'aquí uns quants anys els llibres de text parlaran d'això i podrem dir que nosaltres estàvem allà. "La feina del meu pare no va ser en va", diu orgullosa Bernice King, la filla de Martin Luther King, envoltada per una multitud enfervorida de seguidors del primer president negre dels Estats Units. Com diu la portada del Periódico, "Ja no és un somni". En un discurs ben emotiu, Obama ha cedit aquest instant tan especial com a resposta a tots aquells incrèduls que encara qüestionaven el somni americà: tot és possible aquí. Sabem que potser les coses seguiran igual, però sí que hi ha motiu de celebració: no només han escollit un negre, també el candidat que ha demostrat tenir més sentit comú. No en necessitarà gaire per superar el llistó del seu predecessor, però sí per afrontar els temps que vénen.

9 comentaris:

albeta ha dit...

Si tio! qui no recorda què feia o on era en els moments clau de la història que ens ha tocat viure en la nostra curta existència! uf!! i tot el món està girat cap a on sou vosaltres!!! no se us ha posat una mica la pell de gallina??

Anònim ha dit...

La pregunta ara es: A ver quant dura...

Perquè l'unic president d'USA que se'n sortia una mica de la línia "tradicional", era Kennedy, catòlic, i se'l van carregar! Bueno, i al Reagan casi q tb...

En definitiva, crec que també és possible que presenciessem el "final" d'este principi. Estan bojos estos americans...

Mon ha dit...

Ara cal tenir esperanses que el 20 de gener sigui veritat qie es el primer president negre dels EEUU. (veient la tv3 el parc de Chicago, la gent cridant ..President, president osti semblava que ho diguessin en català

L'illa dels monstres ha dit...

molta esperança hi ha en Obama a nivell mundial, però no sé jo, eh? indubtablement millor Obama que McCanes, això segur

Marianna ha dit...

En resposta al comentari de Patacaenbajokes: ja tens prou raó, ja. Ahir quan l'Obama feia el discurs, el Romà patia que no aparegués algun ximple i se'l carregués.

Arç Asensio ha dit...

Tractant-se de l'elecció del president del món, potser ha estat la primera vegada en la Història que els iankis han votat l'opció que hauríem triat els milers de milions de persones que no teníem dret a vot. Ja que sou a Xicago -el centre del poder planetari- a veure si podeu influir perquè en l'agenda internacional del nou president hi figuri la descolonització per part d'Espanya dels PPCC. Ja,ja,ja!

Anònim ha dit...

Ei! doncs li podriem demanar a canvi d'haver fet servir el burro català com a logo (per part dels democrates fora de USA).

Obama President, PPCC independent?
haha!

Salutacions Romà!

taro

Anònim ha dit...

Ara que hi penso... American Dream? I què passa amb el Catalan Dream?? O no és també una fita que el nostre president no nasqués ni es criés a Catalunya??? A casa nostra també tot és possible, el que passa és que no en fem tanta publicitat :-D

Salutacions a tots

Marianna ha dit...

No sé si és una fita, o més aviat una mostra més de la nostra submissió.