diumenge, 27 de setembre del 2009

Apocalipsi Ara

El (almenys meu) propòsit d'escriure com a mínim un cop per setmana no acaba de rutllar, però hi ha una raó: el meu ordinador nou de trinca ha sofert paràlisi de disc dur i l'hem hagut d'intervenir. L'operació (transplantament de disc dur) ha durat 5 minuts i ha conclòs positivament. Ara esperem que superi el postoperatori amb normalitat i puguem reprendre vida normal.
Això de l'ordinador només seria una anècdota emprenyadora, però jo crec que és un senyal indiscutible... la fi del món! Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah! Sí, sí. Crec que estem davant d'un cas similar al de les deu plagues d'Egipte. Fa un parell de setmanes vam tenir pluges torrencials i tempestes elèctriques com mai no n'havia vist. Estirats dins el llit miràvem els espetecs al cel i sentíem com retrunyien les descàrregues no gaire lluny d'on érem. Això equivaldria a la primera plaga (Èxode 7:14-25). Ja sé que la sang de la plaga original feia més impacte que les nostres pluges, però és que no vau veure la tempesta. Hauríeu flipat! A més, vam estar més de 12 hores sense llum, la qual cosa podria ser una novena plaga a deshora (la plaga que fa nou d'Egipte era la de la foscor, Èxode 10: 21-29).A continuació, el campus va quedar invadit per rosegadors, més concretament esquirols (i conills també, però no són rosegadors). Val, ja sé que em direu que sempre n'hi ha, però no ho descartem tant a la babalà, que pot ser un símptoma el fet que no els matés la pluja a tots. Això jo ho interpreto com la plaga dels amfibis (Èxode 8: 1-8: 15): amfibis, rosegadors, no hi ha tanta diferència realment. Finalment, estem patint la pitjor d'aquestes plagues: la dels mosquits. Bé, de fet no són mosquits mosquits, són afídids de la soja. Són petits i verds i formen eixams quasi mortífers. Inspires i te n'empasses (per boca, nas i ulls) una dotzena, estornudes i la meitat tornen al seu lloc. Arribes a casa i amb els que et surten dels cabells, de la butxaca i la motxilla, ja no pots ni seure al sofà. Sí, senyors, això seria la tercera plaga, la de polls o mosquits (Èxode 8: 16-19). Estarem alerta i us informarem de properes calamitats.

P.S. Si us ha sorprès el meu coneixement bíblic, sapigueu que ho he mirat tot a la Viquipèdia. Jo és que em pensava que només eren tres, les plagues, i pensava que ja havíem begut oli. Per això he consultat la font de tot saber.

divendres, 11 de setembre del 2009

Saint Tornem-hi!


Que no haguem escrit en tot el sant estiu (des de finals d'abril, de fet) té certa justificació, perquè si aquest blog es diu “Blog in the yuesei” és perquè escrivim des del EUA, no des d'un altre lloc. Ara bé, que en tot un sant mes no haguem dit ni ase ni bèstia... Això ja són figues d'un altre paner.

Per esmenar l'error, faré un resum del més important que ha passat des que vam arribar la primera setmana d'agost. Bàsicament, els conceptes clau d'aquest mes són: xafogor, caos domèstic, desordre acadèmic, baralles amb el propietari del pis, festes i rebombori, Farmville i GRIP PORCINAAAAAAAAA!.

Xafogor: El Midwest americà deu ser la regió que amortitza millor els termòmetres. Entre estiu i hivern, recorrem tota l'escala, d'extrem a extrem. El cos no ho agraeix.

Caos domèstic: Oh que bé, un pis nou de trinca... sí, que bé: la rentadora tenia una fuita d'aigua que ens va costar 15 dies de no rentar roba i tot el terra inflat i aixecat. No teníem tamborets ni bústies (ni internet!!), l'extractor no xuclava, les manetes de l'aixeta promovien l'anarquisme i el menjador era com una sala VIP per a grills. Això va portar a...

Baralles amb el propietari: després de demanar amb bones paraules, suplicar, cridar histèricament, i amenaçar, vam aconseguir que ens ho solucionessin tot (extractor pendent) i que ens tornessin $50 del lloguer... Bé, i que a mi (Marianna) em coneguin tots els treballadors de la immobiliària i esbufeguin quan em veuen passar la porta.

Desordre acadèmic: En començar el curs, ens vam adonar que el Romà estava matriculat com a estudiant de màster de periodisme i jo, de llicenciatura de psicologia... Això es va solucionar sense sang, per sort. A part d'això, el Romà ja ha passat dues nits dormint poquíssim perquè no s'ho atrapa (això la tercera setmana, senyors!) i jo perdo el temps entre classe i classe perquè no m'adapto a l'horari nou, gaudeixo fent deures d'estadística (llastimós!) i enyoro (però poquet) ensenyar català.

Festes: No tot havia de ser dolent. A hores d'ara ja acumulem un bon reguitzell de festes: de benvinguda (dues del departament, una del sindicat d'estudiants-treballadors), de la inauguració de la casa que s'han comprat el Doug i la Lee i de l'aniversari de l'Iker (filòsof català). També hem protestat en un parell d'ocasions per aconseguir un sou digne i millor assistència mèdica (no vulgueu saber què ens passaria si tinguéssim un atac d'apendicitis...).

Farmville: Qui colló s'inventa aquestes coses tan addictives?! Ho dic seriosament: Facebook és una amenaça latent per al meu progrés acadèmic. Ja està, ja ho he dit.

De grip porcina, no n'hem tingut, però segons els càlculs de la universitat, 1 de cada 3 estudiants l'haurà patida abans de nadal; així que ja ho tenim coll avall. Oink oink.

I ara que ja hem trencat el gel, procurarem tornar a escriure ben aviat (i.e. abans de doctorar-nos).


P.S. També ens hem comprat un cotxe i tenim GolTV. També tenim una marmota al pati de darrere. I una planta que forma part d'un projecte de neteja mediambiental (o sigui, ni idea de què fot) que fa un soroll de nassos. I dues esglésies a menys de 100 metres de casa. I una botiga de productes internacionals on venen formatge de Maó, oli d'oliva lleidatà, nocilla turca boníssima i pistatxos destorrats.